ELS MALSONS DELS NOSTRES AVIS, de Sebastià Roig

Per Antoni Segarra

Si haguéssim de pronosticar l’èxit comercial d’aquest llibre ens inclinaríem més aviat per ser pessimistes. Per dues raons. La primera perquè es tracta d’un llibre documentat, rigorós que fa poques concessions al que un públic majoritari espera d’una obra de divulgació. La segona perquè el període estudiat i, per tant, la majoria de les obres que si esmenten, són totalment desconegudes per qui no tingui viu el record dels primers temps del cinema.

malsonsdelsnostresavis

Portada del comic de Sebastià Roig Els malsons dels nostres avis

Deixant de banda, és clar, aquelles que el temps i el cinema han convertit en obres de culte. Només per llegir el que es diu sobre les grans obres de la literatura i el cinema ja paga la pena comprar aquest llibre que ens farà reviure i analitzar alguns dels mites paradigmàtics del terror i la fantasia en la nostra cultura. Potser començant per Edgar Alan Poe les seves Històries extraordinàries i els seus “Assassinats del carrer Morgue”, Mary Shelley i el seu Frankenstein o el Prometeu modern, Victor Hugo amb El jorobado de Nuestra Señora de Paris, Welles amb diverses de les seves obres, totes elles, reconegudes com a clàssiques a la història de la literatura sense menystenir, però, aquelles que s’inscriuen en el grup de les novel·les populars com els Fantomes, Fu-Manxús, Nosferatus, Caligaris, Mabuses, Momies, Drácules i els personatges estrafets de Browning.

Els problemes per arribar a ser un llibre popular són, des del meu punt de vista que l’autor no ha volgut sacrificar la immensa documentació que ha passat per les seves mans i, al costat d’aquelles obres conegudes, ha posat també autors i obres de segona fila o tant poc conegudes que el lector no té cap referència d’elles. L’altre és que l’autor ens obsequia amb l’opinió dels crítics de l’època, que al menys pel que fa al cinema, tenien poc de crítics cinematogràfics i molt de crítics literaris. Per això no és estrany que una obra sigui qualificada per uns com a obra mestra i per d’altres segui denigrada com a un producte alienant i infamant. Com que, a més a més, el lector actual no té referència de la línia cultural i ideològica de les publicacions on es publicaven les crítiques, la gran majoria, fora de cercles ben informats, es veu perduda en aquest anàlisi i hauria agraït una opinió més extensa i documentada per part de l’autor.

La crítica d’aquells moments s’enfrontava a una cosa nova, el cinema, que per alguns era acceptat com un nou art però que pel altres era un espectacle de masses, de barraca, de fira, indigne de ser pres seriosament des d’un punt de vista intel·lectual. Per si això era poc els seus partidaris també estaven radicalment dividits entre els que consideraven el cinema poc més que el mitjà de transmetre al gran públic les obres literàries, que eren les que tenien valor, i per tant exigien una fidelitat total, i els que defensaven la llibertat creativa i per tant permetien tot tipus de transgressions.

Cal afegir a aquesta situació el condicionant de les idees religioses, socials i polítiques de l’època. Una pel·lícula de vampirs, per exemple, no només era analitzada com una reacció romàntica al racionalisme sinó que el judici es matisava en funció d’una religió que no admetia l’existència d’aquest tipus d’éssers. D’aquí, possiblement, la gran disparitat de criteris amb els què els crítics van rebre la pel·lícula Nosferatu. El mateix passà amb tot les obres sobre espiritisme, una espècie de nova religió que va arribar a tenir tanta acceptació com perquè el govern de la Generalitat enviés un representant oficial al congrés cel·lebrat a Barcelona.

Sebastià Roig és un entusiasta d’aquest tipus de films i això se li nota. Fins el punt que a vegades no és capaç de destriar el gra de la palla. La comparació que fa d’aquestes obres mestre amb films més recents posa de manifest que valora excessivament coses que, des del meu punt de vista, són secundàries. Dir, per exemple que “a la indústria cinematogràfica encara li faltava molt per crear les imatges més colpidores” i cita Psicosi, La matança de Texas, Halloween o El silenci dels anyells és valorar, repeteixo des del meu punt de vista, més els efectes especials i la tecnologia que la poesia i el terror que desprenen les imatges de Nosferatu, Murder o Frankenstein en els seus moments més memorables.

Potser li caldria haver insistit més en la relació existent entres els períodes de depressió econòmica, política i social amb el cinema negre i el cinema de terror. Cosa que va entendre perfectament Goebbels que va prohibir a Alemanya l’exhibició de El testamento del Dr. Mabuse de Fritz Lang amb l’argument que “la pel·lícula s’interpretaria en clau de crítica contra el seu règim polític”.

Sembla que aquest tema el va entendre perfectament en aquell moment Sebastià Gasch que afirmava que “aquest art del paroxisme, explosió de l’instint obscur en el crit inarticulat, en la ganyota grotesca o en la convulsió patètica, va ser l’estètica de la revolució i sobretot de la derrota alemanya. Va ser l’ensurt, el deliri de tota una nació nafrada, desfeta, flotant, víctima del desordre, abocada a la fallida. Una nació al caire de l’abisme”. I, és clar, la sortida va ser la barbàrie nazi.

Sebastià Roig ha fet un treball de recopilació admirable. I ha manejat la documentació recollida amb rigor i honestedat. Encara que aquest rigor li resti lectors nosaltres hem de recomanar efusivament la seva lectura.

© 2007 ©Antoni Segarra

Anuncios

Acerca de Interface Grupo Editor

Editamos en papel 75 números de la revista BEM entre 1990 y 2000 y desde 2003 hasta 2012 mantuvimos el portal BEM on Line. Tras múltiples problemas de software, decidimos traspasar a este blog los principales textos publicados en esos años. Interface Grupo Editor está compuesto por Ricard de la Casa, Pedro Jorge Romero, José Luis González y Joan Manel Ortiz.
Esta entrada fue publicada en Reseñas de libros y etiquetada , , , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s