DUPLICAT, por Òscar Pàmies

 

Presentació
Aquest conte és una seqüela. Els doctors Soren Lillehamer i Brite Scott ja apareixien a 72 illes (Ed. Empúries), en el conte La màquina del temps d’H.G. Wells, que parodiava la novel.la homònima de l’homònim autor. He hagut de fer retornar el doctor Lillehamer –contra la seva voluntat- del País de les fades on el vaig deixar. És probable que la sèrie tingui continuïtat. O.P.

Relato de Òscar Pàmies
Ilustración de MiguelÀngel Giner Bou (LaGRUAestudio)

 

 

duplicatgrua001

 

El doctor Soren Lillehamer té una primera cita amb la doctora Brite Scott. Sorgeix un problema: Mentre s’empolainava per a l’esdeveniment, s’ha presentat la germana i li ha encolomat el petitó perquè l’hi cuidi fins a la matinada. De res han valgut les protestes. Li devia aquest gran favor a la germana.

No pot faltar a la cita, és la seva oportunitat. Ni pot trucar-la per dir-li que no pot anar per culpa d’haver de fer de cangur del nebot. Seria massa humiliant. I la Brite pensaria que és una excusa. Pensaria que és un covard que s’arruga a les primeres de canvi. La perdria per sempre més. Sens dubte.

En ocasions la ciència ha d’arromangar-se les mànigues. Té tres hores per resoldre el dilema.

Amb dues en té prou. Posa a punt la primera màquina fotocopiadora d’objectes 3-D animats. Lillehamer ja tenia el projecte força avançat i es pot dir que el conflicte amb el nebot i la cita encara ha estat providencial per forçar-lo a ultimar-ne els detalls.

duplicatgrua002Després d’unes proves rutinàries, arriba l’hora de la veritat.

Es fotocopia a si mateix.

Èxit absolut. La còpia surt perfecta, la semblança és atuïdora. Tret que és una mica més borrosa. Normal. Però de lluny ni s’aprecia. El doctor Soren Lillehamer 2 cuidarà del nebot.

Ara bé, Soren Lillehamer 2 no es conforma a quedar-se a casa a cuidar d’un marrec. Ell també vol anar a la cita amb la senyoreta Brite Scott, tan maca, tan sensible i tan competent. Al cap i a la fi, pensa i sent igual que el Soren Lillehamer original. Alberga uns sentiments i conserva uns records idèntics. Entre els records, els d’una cita amb una doctora preciosa.

El doctor intenta convèncer la còpia:

—Jo l’he vista primer.

—I què?!

—Entesos. Ja t’has adonat que ets una mica borrós? No pots presentar-te així a captivar ningú.

—Ja em posaré maquillatge.

—Però jo sóc l’original, jo t’he creat, em deus una mica d’obediència.

—A sant de què!? Està escrit en algun lloc tot això?

Tot en và. L’altre també desitja més que res en el món anar-se’n al llit amb la doctora.

Per tant, algú dels dos -pot ser que els dos alhora- suggereix que cal crear una doctora Brite Scott 2.

S’arma un petit escàndol a l’hora de la cita. La doctora Brite Scott no està d’acord amb ser fotocopiada. Però acaba accedint, perquè també és científica i la curiositat la domina.

El conflicte resorgeix quan Soren 2 vol sortir amb la original. Per què no ha de poder trobar-se amb l’original? Pel fet d’ell ser una còpia? On està escrit això?

Soren 1 cedeix perquè, al cap i a la fi, la doctora Brite 2 està tan bona com la 1.

Mal fet.

duplicatgrua003

 

Després de l’exitosa cita, a Soren 2 se li han pujat els fums i també pretén la casa. Vol portar-hi a viure la Brite 1. Soren 1 ha de fotocopiar també la casa. I, ja posats, no ja posats, sinó que: com fotocopiar una casa sense provocar un problema legal? Es veu obligat a fotocopiar la ciutat d’Oslo. I com fotocopiar la ciutat d’Oslo sencera sense fotocopiar tota Noruega? Per què quina Oslo exerciria de capital, la 1 o la 2?

El més extraordinari és que la duplicació del seu país va passar desapercebuda per als noruecs. Tots estaven pendents, aleshores, de l’exploració del Pol Nord, inclós l’explorador noruec Amundsen que en aquell moment exacte estava conquerint el Pol Nord a bord del dirigible Norge en companyia de l’italià Nobile i altres italians i noruecs.

I com fotocopiar Noruega sense tenir després problemes a l’ONU, que no acceptaria les dues Noruegues en el seu organisme, etcètera? Hi hauria guerra. Una guerra fraticida i terrible i molt trista entre dos països, més que germans, bessons.

De manera que -ja era hora de dir-ho-, el món en el qual vivim és, d’ençà els anys trenta, una fotocòpia 3-D animada d’un món original. Hi ha dos universos paral.lels, idèntics. I el nostre és la còpia. I nosaltres inclosos, som còpies. Som les còpies de seguretat del món original. La qual cosa, en qualsevol cas, no ens eximeix de cap responsabilitat. O una mica sí, ben mirat.

© 2008 Òscar Pàmies por el relato.

© 2008 MiquelÀngel Giner Bou (LaGRUAestudio) por la ilustración.

Foto de Òscar Pamies

BIOBIBLIOGRAFIA

Òscar Pàmies nacido el seis de junio de 1961 es escritor y miembro de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF) Ha colaborado en el diario Avui, Diari de Barcelona, Vang, Descobrir Catalunya, El Periódico i Kiss-Comic. También ha realizado guiones y es locutor. Otras aficiones inconfesable: petanca, futbolin, claqué, juegos de mesa y Meditación Intranscendental. Ha publicado: “La raó constel.lar del metropolita” – Generes diversos – Edicions del Mall – 1984. “L’estat contra P.” Novela. Edicions 62 – Premi Documenta 93. “Com serà la fi del món” Contes – Edicions 62 – 1996. “72 illes” Contes – Editorial Empúries – 1998. “Ara és l’hora, somiadors” Ed. La Campana – 2005. Publicó el relato “L’amo del món” en la recopilación Els fills del capità Verne – Pagès editors 2005. Òscar Pàmiesmantiene un Blog en esta dirección: http://oscarpamies.blogspot.com/

Anuncios

Acerca de Interface Grupo Editor

Editamos en papel 75 números de la revista BEM entre 1990 y 2000 y desde 2003 hasta 2012 mantuvimos el portal BEM on Line. Tras múltiples problemas de software, decidimos traspasar a este blog los principales textos publicados en esos años. Interface Grupo Editor está compuesto por Ricard de la Casa, Pedro Jorge Romero, José Luis González y Joan Manel Ortiz.
Esta entrada fue publicada en Relatos y etiquetada , , , . Guarda el enlace permanente.