LA MUTACIO SENTIMENTAL, de Carme Torras

Per Jordi Font-Agustí

La novel·la guanyadora del X Premi de Narrativa de Ciència-Ficció Manuel de Pedrolo, Ciutat de Mataró, 2007, i publicada a l’heroica col·lecció del gènere de Pagès Editors, arrossega al lector al bell mig d’una polèmica tan antiga com la humanitat mateixa: la que intenta aclarir què ens aporta i en què ens perjudica com a humans l’avenç tecnocientífic. A aquesta qüestió, la Carme Torras hi afegeix un element de reflexió important: el fet que, amb la robòtica, el progrés tecnològic fa un pas més i entra a l’esfera dels sentiments. No acostumem a agafar afecte a la màquina de control numèric o a la rentadora, per molt que ens simplifiquin la vida, però som en camí d’agafar-ne als robots companys de joc dels nens o assistents de les persones grans, el màrqueting dels robots ja s’orienta en aquest sentit i per això se’ls dóna forma humanoide i se’ls fa simular emocions.

El context que ens proposa La mutació sentimental és una societat futura en què cada persona te un robot personal que l’assisteix en la vida quotidiana i professional. En aquests context hi trobem ciutadans protecno, entusiastes més o menys reflexius dels avenços tecnològics, i ciutadans antitecno, que enyoren un passat en què els humans depenien menys de les màquines, sobretot pels efectes que aquesta dependència ha tingut sobre la seva mateixa naturalesa. Afegiu-hi un neuroenginyer desenvolupador de pròtesis per a robots, una nena descongelada després de cent anys per a ser guarida, una terapeuta-massatgista emocional i ja tindreu els elements narratius d’una història que no desvelarem. Pel títol de la novel·la, ja ens podem imaginar que allò que els humans han perdut i esdevé el centre de la trama narrativa té a veure amb els sentiments i les emocions. Ho il·lustrarem amb un deliciós tast de la pàgina 29 que no farà sinó obrir-nos la gana: Amb prou feines entenen que, aquí, “e-moció” no al·ludeix a un moviment d’electrons.

L’argument, les descripcions tècniques i la reflexió es combinen a la perfecció en el cos de la novel·la, mai tenim la sensació que l’autora para el flux narratiu per a fer-nos una conferència, i això sempre és un mèrit en aquest gènere. No podem desvelar la història, però sí destacar algunes de les reflexions que hi ha embegudes i que pertanyen a l’antiga polèmica que indicàvem al principi.

Si tenir un robot personal ens aïlla de la resta dels humans i pensem que això ens perjudica, hem de renunciar al robot o hem de demanar al fabricant que el modifiqui i el millorar-hi per tal que es comporti d’una altra manera?

Què n’hem de pensar del fet que el tutor escolar de la nena descongelada consideri que no progressa adequadament perquè no es creu la màquina i perd el temps fent ella mateixa de calculadora o de corrector?

Si, els antitecno diuen que els que feu robots més i més llestos per a humans cada vegada més rucs… Ara preteneu aniquilar la creativitat traspassant-la als robots? I el neuroenginyer respon que No, just a la inversa. Es tracta de potenciar la creativitat humana, de fer una mena d’advocat del diable que l’esperoni, oi que descobrim que l’autora ens convida a no mirar-nos aquestes qüestions en blanc i negre?

Els robots malcriadors fan persones malcriades, els esclaus fan dèspotes i els entretenidors lleven els cervells als seus PROPs, diu un personatge, i el lector de seguida s’adona que no cal anar al futur perquè això passi i que, de fet, abans de la revolució industrial ja ens passava.

Som, doncs, davant una qüestió clau: ¿com pair que l’avenç tecnocientífic ens faci la vida personal més fàcil, ens faci més lliures com a individus i, al mateix temps, ens faci més dependents i vulnerables com a espècie? Aquesta és l’essència de la polèmica entre els protecnos i els antitecno de la novel·la. La Carme Torras, autora valenta, no s’amaga i mostra, en el desenllaç de la història, el seu punt de vista.

En el terreny dels gustos, que sempre són molt personals, hom hauria preferit, per una banda, que l’autora hagués esporgat una mica determinats diàlegs i passatges per aconseguir allò que deia Rudyard Kipling: en un relat, treure línies és com avivar un foc: no es nota l’operació, però tothom nota el resultat; i, per altra, que ens hagués fet participar més dels seus coneixements i de les seves reflexions sobre, per posar només un parell d’exemples, l’estructura d’un generador d’hipòtesis o l’àlgebra de la imaginació. Sigui com sigui, en acabar la lectura de La mutació sentimental, que té molts més atractius que els que hem comentat, hom se sent estimulat a seguir reflexionant sobre com ens canvia la tecnociència i, en conseqüència, a conèixer-la més i a voler decidir com la volem.

© 2008 Jordi Font-Agustí

La mutació sentimental
Col·lecció: CIÈNCIA-FICCIÓ
Carme Torras
319 pag. 2008. P.V.P: 18 €
ISBN: 978-84-9779-6

Contraportada: 7:10 – Observo el dormir inquiet del doctor Craft. Ronca. M’atanso al llit i connecto el micròfon al canal mèdic. Rebeu els roncs? Enregistrament confirmat. Adjunto informe: està recolzat del cantó esquerre, durant la nit s’ha girat vint-i-nou vegades i se n’ha alçat dues per anar a orinar, ha fet dotze episodis d’apnea d’entre trenta i cinquanta segons cadascun, ara es manté en tretze inspiracions per minut i seixanta-dues pulsacions, constants normals. Sol·licito aprovació per a augmentar-li la dosi de Rhinofor. Tallo comunicació. 7:15 – Hora de posar en marxa el despertador tàctil. Combino lleus moviments de l’edredó amb frecs a les galtes i el front. A la nova seqüència corregeixo el que no li va agradar ahir: el nas ni tocar-lo i més insistència a les celles baixant suaument pels polsos.”

 

Anuncios

Acerca de Interface Grupo Editor

Editamos en papel 75 números de la revista BEM entre 1990 y 2000 y desde 2003 hasta 2012 mantuvimos el portal BEM on Line. Tras múltiples problemas de software, decidimos traspasar a este blog los principales textos publicados en esos años. Interface Grupo Editor está compuesto por Ricard de la Casa, Pedro Jorge Romero, José Luis González y Joan Manel Ortiz.
Esta entrada fue publicada en Reseñas de libros y etiquetada , , , , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s