per Jordi Font-Agustí
Aferrant-nos al tòpic que no val la pena preocupar-se en escatir si hi ha novel·les de gènere, sinó per distingir la bona de la mala literatura, queda justificada aquesta crítica de novel·la negra en una pàgina consagrada a la ciència-ficció. La mort del corredor de fons és, en la meva personal opinió, la millor novel·la de totes les que li he llegit a de Jordi de Manuel. No només no té res a envejar a les sagues amb què la indústria editorial ens pressiona, sinó que ha aconseguit lligar una magnífica història, genuïnament catalana, versemblant, que enganxa i ben arrelada en qüestions socials candents sense caure en l’excés de correcció política que perjudicava altres volums de la saga de l’inspector Marc Sergiot.
Anem a pams i comencem per la història. La història, és clar, no es pot explicar, però sí que es pot dir que està ben explicada. De Manuel, demostrant que creix en ofici, en aquesta novel·la juga molt bé amb els temps verbals i utilitza la tècnica d’explicar una mateixa escena des de diferents punts de vista, uns punts de vista molt cinematogràfics, cosa que li permet transferir al lector la tensió amb què cada personatge viu els esdeveniments.
Com a totes les novel·les negres, hi ha moments en què el lector es pregunta si un determinat personatge no haurà pres una determinada decisió per facilitar-li les coses a l’argument, aquí també passa, però com que l’autor té l’encert de tractar el lector d’intel·ligent i no donar-li tot mastegat, hom acaba veient el perquè. Un exemple intentant no fer d’espòiler: el lector pot pensar que al Leo no li cal anar al bar de la mare per canviar diners, però és que els trinxes de veritat també tenen debilitats (i tatuatges ”amor de mare”) i això no cal que l’autor ens ho digui explícitament.
Parlem de la negror, és a dir, de les qüestions socials candents. Explicar la vida de Hakim sense caure en la llagrimositat del conte de la pobre orfeneta no era fàcil, però De Manuel se n’ha sortit, sobretot perquè ens va dosificant aquest vector de l’argument de manera mesurada i eficient. Pel que fa la trama i el comerç dels dolents, els personatges s’aguanten, en Zoran, per exemple, té un passat que ens és presentat com un apunt ràpid a llapis, però que és versemblant i és suficient per donar-li solidesa. A part d’en Marc Sergiot i en Carles Fortiana, que ja ens són coneguts i tenen el gruix de tantes capes de pintura com lliuraments de la saga, els personatges són dibuixats amb tècnica de còmic, i això, combinat amb la tècnica de plans cinematogràfics, dóna al llibre una vivor notable i molt ben encaixada en el gènere. El resultat és que la novel·la posa el dit en una de les nafres més cruels i inhumanes del nostre temps sense caure en moralismes innecessaris. També el posa en la corrupció dels òrgans de l’Estat per les màfies, però com que ho fa com de passada, com sabent que el lector ja hi compta, això encara és més eficient com a denúncia que una descripció detallada i que trencaria el ritme, que tant atrapa, que té la història.
Ras i curt: novel·la negra de la millor, absolutament recomanable i mereixedora d’èxits.
© 2012 Jordi Font-Agustí per a BEM on Line
La mort del corredor de fons, de Jordi de Manuel. Edicions 62, Col. El Balanci nº667. Barcelona, gener de 2012. ISBN.978-84-297-6882-4. Rústica. 270 pgs. 19,50 euros..
Contraportada
Mentre passeja el gos per la serra de Collserola un metge jubilat troba unes restes humanes. Les despulles revelen indicis sobre un nou tipus de crim a Barcelona. L’inspector Marc Sergiot, amb l’ajut de l’agent Carles Fortiana, s’encarrega de la investigació.
Alhora, en un altre barri de la ciutat, un seguit d’assassinats en sèrie sacsegen la xafogor estival. La caporal Lídia Sánchez i l’agent Pau Ribó, de la brigada d’homicidis dels Mossos d’Esquadra, sospiten que els casos estan relacionats.
Les vides de tres homes -Hakim, un jove marroquí que arriba a la ciutat fugint de la misèria; Leo, un petit delinqüent barceloní, i Zoran, un georgià immers en el crim organitzat- s’entrecreuen i es barregen en una història dura i trepidant.
BEM on Line 